Hipertext: caos, creativitat i teories educatives

El mot caos ens espanta però és cert que estem envoltats de processos caòtics a la nostra quotidianitat. Efectivament, “el caos es dona a la natura i a l’home; l’atmosfera o el ritme cardíac, les ones cerebrals o el comportament dels electrons, els sistemes econòmics o els processos cel·lulars, etcètera, són exemples caòtics”[1].

De fet, hi ha qui proposa l’argument que el caos pot beneficiar noves teories educatives; a tall d’exemple, Antonio J Colom considera que cal entendre la creativitat com el caos de la intel·ligència ja que és una conseqüència de la no linealitat del cervell[2]. La creativitat parteix del canvi i del desordre perquè modifica l’ordre lògic del pensament establert per oferir una nou plantejament; així, es pot dir que la creativitat és el producte caòtic de la ment. Construir una nova teoria educativa partint de models caòtics implica un canvi escolar perquè cal pressuposar una escola que desenvolupa la possibilitat creativa, l’originalitat i l’espontaneïtat.

Colom defensa la utilització de l’hipertext a l’escola com a element auxiliar pel desenvolupament de les tasques escolars[3]; d’una banda, l’hipertext té una funcionalitat cognitiva i, d’altra banda, l’hipertext implica “una situació caòtica, desordenada, sense la lògica lineal pròpia del llibre”; així, és l’alumne el que ha de buscar la informació que necessita per mitjà de la simultaneïtat i la connectivitat. Els alumnes construeixen el coneixement des del caos que suposa la complexitat hipertextual, són ells els protagonistes del seu desenvolupament i, es demostra que l’aprenentatge des de situacions caòtiques afavoreix la construcció del coneixement[4].

Si donem per fet que estem en una societat “més complexa,  global, canviant, oberta i contingent”, resulta evident que cal un sistema educatiu que proporcioni una formació adient a aquestes característiques. Arribats a aquest punt podem considerar que un enfocament caòtic de l’educació és el que pot donar millors resultats en aquestes circumstàncies[5].

Colom, A J (2005) Teoría del caos y práctica educativa. Revista Galega do Ensino. Any 13, núm. 47. Document electrònic disponible a: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2554834.pdf [Data darrera consulta: 26 d’abril de 2016]

 

[1] Colom, A J (2005) pàg. 1328

[2] Ibíd.

[3] Ibíd. pàg. 1338

[4] Ibíd. pàg. 1339

[5] Ibíd. pàg. 1341

 

---

 

 

 

Diario de un hipermoderno

Durant les setmanes que he batallat per elaborar la segona activitat de l’assignatura m’ha acompanyat el llibre “Diario de un hipermoderno”. El seu autor, François Ascher, el comença a escriure quan tot just l’acaben de diagnosticar un càncer i el que inicialment havia de ser un petit manual de la hipermodernitat es converteix en un recull de la correspondència que adreça a familiars i coneguts; a cada carta planteja nocions i conceptes relacionats amb la hipermodernitat.

El llibre l’he demanat en préstec a la biblioteca de la UOC i m’ha fet gràcia trobar-lo tot ple d’anotacions i amb alguns fulls que tenen les cantonades superiors doblegades. No sé qui ho deu haver fet... potser un altre estudiant d’aquesta assignatura però ha convertit el llibre en un objecte hipertextual perquè aquestes cantonades doblegades han actuat com a hipervincles i m’han convidat a fer una lectura del llibre alternativa. Clar que està malament escriure als llibres i marcar les pàgines dels llibres que no són nostres però en aquesta ocasió m’ha semblat curiós.

Els nadius digitals

El 2004 Marc Prensky defineix per primer cop els nadius digitals al seu assaig anomenat “The Death of Command and Control?” Els identifica com aquells individus que han crescut amb la www i els contraposa als immigrants digitals, persones que s’incorporen ja adultes a les TIC. La principal característica dels nadius digitals és la seva tecnofilia; “aquests nous usuaris enfoquen la seva feina, l’aprenentatge i els jocs de noves formes: processen ràpidament la informació multimèdia d’imatges i vídeos, igual o millor que si fos text; consumeixen dades simultàniament de múltiples fonts; esperen respostes instantànies; romanen comunicats permanentment i creen també els seu propis continguts”(1).

Atenció a les xifres d’estímuls que suposa Prensky pels estudiants abans d’acabar els seus estudis universitaris:

• 10.000 hores invertides en videojocs

• 200.000 missatges de correu electrònics gestionats

• 10.000 hores en converses per mòbil

• 20.000 hores veient televisió

• 500.000 anuncis publicitaris vistos

• 15.000 hores com a molt destinades a la lectura de llibres

Prensky defensa que créixer a un entorn tecnològic pot influir en l’evolució del cervell dels nadius digitals. Tradicionament s’ha pensat que la fisiologia del cervell no canvia en funció dels estímuls un cop l’infant té 3 anys però a l’actualitat aquesta teoria ja sembla descartada. D’acord amb les investigacions en el camp de la neurobiologia hi hauria certes classes d’estimulació que modificarien de per vida les estructures cerebrals i afectarien en la forma en que les persones pensen; això implica considerar que el cervell té plasticitat i es reconfigura segons els estímuls que rep. Aquest aspecte també descarta la creença que el nombre de cèl·lules cerebrals fos fixe perquè s’ha demostrat que la provisió d'aquestes es reposa constantment (neuroplasticitat).

D'altra banda, la psicologia social també confirma que els patrons de pensament canvien en funció de les experiències dels individus perquè els estudis mostren que aquells que creixen envoltats “de diferents formes culturals no només pensen en múltiples conceptes, sinó que en realitat pensen de forma diferent”; per tant, hom pot establir que l’entorn i la cultura condicionen molts dels processos del pensament. Prensky identifica els nadius digitals com “una nova generació amb una barreja d’habilitats cognitives diferents de les dels seus predecessors”.

Per concloure, William D. Winn(2) afirma que "aquelles persones que s'han criat i desenvolupat al mateix temps que l'ordinador pensen diferent a la resta de persones perquè desenvolupen ments hipertextuals. Salten d'una cosa a una altra com si les seves estructures cognitives fossin paral·leles, no seqüencials".

(1) García, F i altres (2006) Nativos digitales y modelos de aprendizaje. Document electrònic disponible a: http://spdece07.ehu.es/actas/Garcia.pdf
(2) Citat per Moore, P (1997) Inferential Focus Briefing