dimarts, 31 de maig del 2016

Anàlisi lexicomètrica de dos blocs de temàtica feminista amb AntConc (2)

Seguim amb l'anàlisi lexicomètrica i practicarem l'ús de la pestanya concordance. Aquesta opció localitza el mot que triem i el situa en el seu context.
 
Si busquem les concordances de la paraula "homes" en els texts dels dos blocs trobem els següents resultats:

En el text de CCOO



En el text d'UGT




Observem, especialment en el text de CCOO, que la paraula "homes" apareix generalment en les expressions del tipus "homes i dones" o "dones i homes" que són les expressions correctes per evitar el llenguatge sexista i androcèntric.

Ara cerquem la paraula "sexual" al text de CCOO



 
A priori, la paraula "sexual" la podem associar amb diferents conceptes que no són negatius com satisfacció, plaer o salut però observant la taula resulta colpidor com la paraula "sexual" apareix, majoritàriament, relacionada amb aspectes negatius com violència, abús, explotació i malalties.

dilluns, 30 de maig del 2016

Anàlisi lexicomètrica de dos blocs de temàtica feminista amb AntConc (1)

He triat fer l'anàlisi lexicomètrica de les entrades de dos blocs en català de temàtica feminista dels sindicats CCOO i UGT.

Les seves planes web les podeu trobar a :

https://donesdeccoo.ccoo.cat/

http://www.ugt.cat/seccions/dona-i-igualtat

El primer pas és copiar els texts de les entrades, concretament he seleccionat les entrades de l'any 2016 (fins el 28 de maig) dels dos blocs, i guardar-los amb la codificació UTF-8.
Un cop carregats els texts al programa AntConc he afegit una stoplist. I prement la pestanya Word List he obtingut les següents taules de freqüències:

Pel fitxer de CCOO




Pel fitxer d'UGT



Vàries de les paraules més freqüents dels dos blocs pertanyen al lèxic de l'àmbit laboral i això quadra amb el fet que estem analitzant dos blocs sindicals.
 
Observem que a les catorze primeres posicions els mots comuns dels dos blocs són: dones, homes i igualtat. Tant de bo d'aquest aspecte podéssim concloure que la igualtat entre dones i homes és ja una realitat però, malauradament, encara no és així.
 
El fet que al bloc d'UGT justament les seves sigles siguin el tercer mot més freqüent pot estar motivat per un desig deliberat de reforçar i difondre la seva ideologia per mitjà de la repetició del seu nom; de fet, hem de tenir present que les entrades del bloc no deixen de ser un element de publicitat pel sindicat. 

dimecres, 18 de maig del 2016

Hipertext i la societat amb n dimensions

Tot seguint comprovarem que la noció d’hipertext ens permet explicar un tipus d’estructuració de la societat més complex, amb n dimensions; a la nostra societat hom pot constatar, per un costat, la diversificació de pertinences socials i, per l’altre, la diferenciació i la separació dels camps de pràctiques socials. D’acord amb François Ascher (1) pertànyer a una classe social o a una categoria socioprofessional determina cada cop menys directament les activitats d’un individu i aquest es representa cada cop menys com pertanyent a una classe social. 

Les persones que socialment tenen múltiples pertinences passen d’un àmbit d’activitat a un altre contínuament a més, cal tenir present que cada àmbit d’activitat comporta un camp social i una esfera de relacions; és a dir, “cada camp tendeix a produir els seus propis territoris, els seus valors, les seves regles, els seus codis, els seus tipus de relacions”.

Els individus contemporanis, inscrits en camps de pràctiques i interaccions socials diferenciats, composen de forma singular la seva pròpia identitat. En conseqüència, en primer terme, els individus poden desenvolupar una personalitat més diversificada i complexa quant més difereixin les regles dels diferents camps i aquests estiguin més separats o compartimentats. En segon terme, la societat s’estructura de forma relativament nova: cada un dels àmbits té la seva pròpia estructuració i son les persones les que articulen transversalment aquests camps diferents al realitzar les seves composicions singulars. 

Per Ascher, l’hipertext és un conjunt de texts diferents, digitalitzats, en els que figuren una sèrie de paraules idèntiques que constitueixen els nodes. Aquests nodes permeten vincular aquests texts entre si. Al fer clic sobre aquests texts es passa d’un text a un altre. Saltant d’un a altre l’usuari pot recórrer texts molt diferents que tenen en comú aquestes mateixes paraules-nodes. Metafòricament, que podem dir que vivim cada cop més a una societat estructurada i que funciona com un hipertext. Les persones són com paraules-nodes; els camps socials del treball, la família , el barri son com una sèrie de texts diferents. Les persones-paraules-nodes existeixen i actuen en diferents camps socials-texts, en cadascun dels quals funcionen i prenen sentit de forma diferent. Passen d’un a altre desplaçant-se físicament o comunicant-se per arribar a constituir-se innumerables vincles entre aquests texts-socials diferents.

A l’actualitat es fa palès que “els individus viuen i pensen de forma diferent a la feina, amb la família, amb els seus veïns, entre amics, etc.” Vivim a un hiperespai social en el sentit matemàtic de la paraula híper, és a dir, a un espai amb n dimensions que estructura d’una nova forma la societat i modifica les relacions que els individus mantenim amb ella. L’individu és en si mateix multidimensional i adopta una personalitat diferent depenent de les circumstàncies; també, la seva racionalitat s’exerceix de formes diverses segons els contexts i, per tant, manté relacions socials diferents en consonància amb les activitats a les que participa.

(1) Ascher, F (2009) Diario de un hipermoderno. Madrid: Alianza Editorial, SA

dimarts, 17 de maig del 2016

Oralitat, impremta i hipertext

A l’antiguitat i a l’Edat Mitjana es considera que un text escrit qualsevol està destinat a ser llegit en veu alta, recitat o representat. Entre els factors que propicien el predomini de la lectura en veu alta abans de l’aparició de la impremta hom pot destacar: la necessitat d’una àmplia difusió emprant només un número limitat de còpies, manca de textos en llengua vernacla, l’alt nivell d’analfabetisme i, en darrer terme, el factor ideològic de control: els que llegeixen i interpreten els texts exerceixen un control sobre aquells que escolten i, per tant, són alliçonats.

Walter Ong defensa que la parla esdevé el fonament de l’escriptura perquè considera que aquesta no existiria sense l’oralitat. Ong estableix l’existència de dos tipus d’oralitat: d’una banda, la primària que és la forma de comunicar-se les cultures que no coneixen l’escriptura ni la impressió i que resulta independent de l’escriptura. D’altra banda, defineix l’oralitat secundària com la forma de comunicació de les cultures que sí coneixen l’escriptura, la impressió i altres mitjans com el telèfon, la televisió, la ràdio i actualment l’hipertext que sí depenen de l’escriptura.(1)

Moreno (2) assenyala que amb la invenció de la impremta s’acaba amb la difusió hipermediàtica dels textos de la cultura manuscrita i els redueix pròpiament a obres, adjudicant-los a un autor, deslligant-los de la seva execució oral comunitària i, per tant, reservar-los per la lectura silenciosa. Efectivament, la impremta desenvolupa el sentit de la propietat d’allò escrit i la idea d’originalitat. A diferència del que succeïa a la cultura manuscrita, les obres són texts tancats, complets i finalitzats que reflecteixen el pensament definitiu del seu autor.

Amb la impremta apareixen nous gèneres com la novel·la i l’assaig que perden el contacte amb l’oralitat, però això no vol dir que no puguin tenir un caràcter hipertextual: els nous mitjans electrònics no s’oposen al mitjà imprès, sinó que el potencien i l’integren; de fet, Moreno afirma que amb les noves tecnologies hipertextuals es tracta d’aconseguir la integració de la cultura científica i la humanística.

(1) Lada, U (2003) La narrativa oral literaria. Estudio pragmático. Universidad de Oviedo.
(2) Moreno, C (1998) Literatura e hipertexto: de la cultura manuscrita a la cultura electrónica. UNED.




                                                                                                           

dissabte, 7 de maig del 2016

afternoon, a story


El 1987 es publica un nou tipus de narrativa hipertextual, es tracta de la novel·la “Afternoon, a story” escrita per Michael Joyce. La narrativa hipertextual genera un argument equivalent al de la narració clàssica però s’inclouen variables textuals que s’activen en funció de l’elecció del lector(1).

L’argument central narra la recerca d’un home que creu que ha vist morir el seu fill en un accident de trànsit; la lectura de la novel·la resulta desconcertant perquè no hi ha un principi únic, la història canvia de temps, de lloc, de narrador i la tria de nodes que fa el lector construeix una història que pot variar(2). És evident que el lector pren el paper de protagonista actiu perquè el transcurs de l’acció depèn de la seva tria; a més, aquesta novel·la trenca la linealitat del llibre tradicional ja que no hi ha un únic final i sovint s’arriba a punts morts en els que cal tirar enrere i triar un altre node.

Entenc que al 1987 aquesta novel·la devia ser molt trencadora per la seva novetat però ara el seu format pot semblar massa senzill perquè empra només text. Sorprenentment, encara es troba a la venda a la pàgina de l'editorial.

(1)  Fernández, V (2013)Autores al borde de un ataque de nervios. Enso Editores

(2)  Pajares, S Cuatro hipertextos de Eastgate. http://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/hipertul/eastgate.html