dijous, 21 d’octubre de 2010

Casament a un vaixell

Per fi va arribar el dia i el passat 2 de setembre navegant entre Mesina (Sicília) i Roma vam celebrar la cerimònia de casament al vaixell Splendida de la companyia italiana MSC. Es important tenir present que es tracta d'una cerimònia simbòlica SENSE VALOR LEGAL. L’experiència ens va encantar, el casament va ser molt emotiu i, sense cap mena de dubte, ho voldrem repetir en un altre viatge.

Minuts abans de la cerimònia jo estava feta un flam, al saló de bellesa del vaixell m’estaven pentinant i maquillant i jo patia per arribar tard. Vaig arribar amb el temps just al camarot per creuar-me amb la meva parella que ja es dirigia amb les nostres filles cap a la sala que ens havien reservat. Elles no sabien res així que imagineu la seva sorpresa quan van arribar a la sala i ho van veure tot guarnit per un casament... Mentre l’organitzadora del casament explicava a les nenes com i en quin moment portar el coixí amb els anells, un oficial que feia molt de goig em venia a buscar al camarot per donar-me el ram de roses blanques i portar-me fins al pont 16 on es feia el casament. Durant el trajecte fins a la sala vaig gaudir molt perquè com que anava acompanyada de l’oficial i portant el ram la gent amb la que em creuava pel vaixell s’adonava que m’anava a casar i no em treien l’ull de sobre, em sentia com una princesa de conte.



Tot just vam arribar a la sala va començar a sonar la marxa nupcial i del braç de l’oficial em vaig acostar fins on m’esperava la meva parella. Uff!!!! Quina emoció!!! El meu nuvi estava maquíssim!!! L’encarregada d’oficiar la cerimònia ens va donar la benvinguda i ens va demanar que ens agaféssim de la mà i ens miréssim perquè la meva parella comencés a dir les següents frases: yo (“nom del nuvi”) te recibo a ti (“nom de la núvia”) para compartir tu felicidad y tu dolor , para crecer contigo en el amor, para que juntos podamos crecer como pareja para el resto de nuestras vidas. Tot seguit va ser el meu torn i vaig repetir el mateix.


La cerimònia va continuar amb la clàssica pregunta: “nom del nuvi” aceptas unirte a “nom de la núvia” para compartir lo bueno y lo malo, la riqueza y la pobreza, la salud y la enfermedad, hasta que la muerte os separe?Després les nostres filles es van acostar portant el coixí dels anells i en el moment d’intercanviar els anells la meva parella i jo mirant-nos vam dir:

Te brindo este anillo para que lo lleves siempre contigo como símbolo de nuestra promesa matrimonial que hoy hemos pronunciado.Llavors la mestra de cerimònies va afegir: (“nom de la núvia”)/(“nom del nuvi”) entregaste un anillo como signo de amor y como promesa de ser fiel siempre, en la felicidad y en el dolor, en la salud y en la enfermedad hasta el final.Per acabar va anunciar, hoy delante de nosotros (“nom de la núvia”)/(“nom del nuvi”) han pronunciado sus votos matrimoniales confirmando el pacto nupcial entregando sus anillos, por lo tanto yo los declaro marido y mujer.

Enllestida la cerimònia ens esperava una copa de cava i un pastís molt original fet com de profiteroles que formaven un cor i decorat amb els nostres noms.



I com en els casaments de debò vam marxar amb el fotògraf a fer fotos i en aquest cas el marc era excepcional: un vaixell nou de l’any passat amb una decoració exquisida. El meu lloc preferit del vaixell és on es troba un piano de cua negre amb incrustacions de Swarovski, realment espectacular.
 


dilluns, 18 d’octubre de 2010

Petició de mà

La meva parella no tenia cap intenció de casar-se així que jo ja havia perdut l’esperança d’algun dia vestir-me de blanc i també de que em demanés la mà però... ha calgut que passessin 17! anys perquè ell hagi canviat d’opinió, està molt engrescat amb tots els plans del casament.

A principis d’estiu vam sortir a sopar per fer la petició; va ser un sopar només per nosaltres dos en un restaurant de Barcelona que es diu Petit Paris, a l’hora dels postres em va demanar si em volia casar amb ell i em va donar l’esperat anell. Val a dir que l’anell ja era de la meva família, només em va caldre fer-me’l a mida i donar-li un bany de rodi així, ja el podré portar el dia del casament com “alguna cosa vella”.

Jo no ho sabia però la nit no acabava amb el sopar... la meva parella em va preparar una sorpresa totalment inesperada...

Quan teòricament tornàvem en cotxe cap a casa em vaig adonar que aquell era no era el camí... en un obrir i tancar d’ulls em vaig trobar a l’entrada de l’Hotel de les Arts... wow! =0-0-) No m’ho podia creure!!! La meva parella havia reservat una suite a la planta 20. Va ser una sorpresa fantàstica i una experiència molt romàntica: les vistes de la ciutat des de la planta 20, les maduixes amb cava, el llit decorat amb petals, espelmes a les tauletes de nit... una experiència del tot recomanable!
 

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Tarja d'aniversari

Demà és l'aniversari de la nostra filla gran -9 anys!- i hem aprofitat un tutorial de Paraiso de Papel per fer-li una tarja d'aniversari.
I aquest és el resultat:





I tampoc no podia faltar el pastís!