Petició de mà

La meva parella no tenia cap intenció de casar-se així que jo ja havia perdut l’esperança d’algun dia vestir-me de blanc i també de que em demanés la mà però... ha calgut que passessin 17! anys perquè ell hagi canviat d’opinió, està molt engrescat amb tots els plans del casament.

A principis d’estiu vam sortir a sopar per fer la petició; va ser un sopar només per nosaltres dos en un restaurant de Barcelona que es diu Petit Paris, a l’hora dels postres em va demanar si em volia casar amb ell i em va donar l’esperat anell. Val a dir que l’anell ja era de la meva família, només em va caldre fer-me’l a mida i donar-li un bany de rodi així, ja el podré portar el dia del casament com “alguna cosa vella”.

Jo no ho sabia però la nit no acabava amb el sopar... la meva parella em va preparar una sorpresa totalment inesperada...

Quan teòricament tornàvem en cotxe cap a casa em vaig adonar que aquell era no era el camí... en un obrir i tancar d’ulls em vaig trobar a l’entrada de l’Hotel de les Arts... wow! No m’ho podia creure!!! La meva parella havia reservat una suite a la planta 20. Va ser una sorpresa fantàstica i una experiència molt romàntica: les vistes de la ciutat des de la planta 20, les maduixes amb cava, el llit decorat amb petals, espelmes a les tauletes de nit... una experiència del tot recomanable!