dilluns, 28 de març de 2016

Vannevar Bush i els inicis de l'hipertext


El 1945 Vannevar Bush publica l’article titulat “As we may think[1]” on exposa que la ciència permet l’emmagatzemament de idees però que els nombrosos resultats científics impossibiliten l’accés, la comprensió i la memorització d’aquests. Bush reconeix que els mètodes de transmissió i revisió dels resultats en el camp de la investigació resulten obsolets perquè cal evitar que el coneixement quedi amagat, caigui en l’oblit o se’n retardi la seva difusió. Bush considera que la ment humana funciona principalment per associació i que la forma ideal de treballar és per mitjà del pensament associatiu. Bush preveu que el procés de selecció associativa pot ser mecanitzat i, tot i que les seves prediccions es troben limitades per la tecnologia del seu temps, aconsegueix imaginar que els sistemes de comprensió permetran augmentar la capacitat d’emmagatzemament[2].

Bush entén el fracàs dels sistemes d’ordenació de la informació basats en l’ordre alfabètic o numèric perquè el fet que la ment humana funcioni per associació comporta considerar aquests sistemes com artificials que forcen a treballar mitjançant normes diferents a les dels processos mentals; així Bush, d’una banda, planteja aprendre dels processos mentals dels humans ja que la part repetitiva es pot mecanitzar aplicant pautes lògiques i, d’altra banda, reconeix que la part creativa relacionada amb la selecció de la informació i el seu tractament posterior és potser impossible de mecanitzar[3].

És indubtable que Bush se’ns presenta com un visionari perquè al seu temps ja imagina dispositius que poden escriure al dictat de la veu humana, que interpreten imatges, que entenen idiomes i que empren “vincles hipertextuals i recuperació associativa per seleccionar la informació de les biblioteques digitals”[4]..

Posteriorment, el 1965, Ted Nelson crea el terme hipertext pel seu projecte Xanadú; aquest projecte havia de considerar el coneixement universal com un únic element i habilitar el seu accés per mitjà de “links, vincles o enllaços dinàmics” i que implica el concepte d’accedir i guardar informació de forma no lineal que anomenem hipermèdia[5]. Nelson ens avança la idea que podrem llegir i escriure a la pantalla d’un ordinador i que tindrem accés de forma instantània a grans bancs d’informació. El mètode per accedir a aquesta informació vindrà donat per l’ús d’una escriptura no seqüencial que ell defineix com hipertext. Concretament la definició de Nelson d’hipertext és "text que s'entrellaça i permet diverses eleccions al lector i que es llegeix millor sobre un monitor interactiu. Una sèrie de fragments de text connectats mitjançant enllaços que permeten diversos recorreguts al lector"[6].




[2] Almiron, N (2001) De Vannevar Bush a la WWW. València: Tres o Quatre. Pàg. 31-38
[3] Ibíd.
[4] Ibíd.
[5] Ibíd.
[6] Ibíd. Pàg. 59-68

dijous, 17 de març de 2016

Provant l'AntConc


Fa ja una dècada que vaig cursar l’assignatura Informàtica aplicada a les ciències humanes i socials i llavors em va tocar entendre’m amb el programa Concordance; ara he començat a practicar amb un programa molt, molt semblant que també té l’objectiu de fer anàlisis lexicomètriques, es tracta de l’AntConc 3.4.4w.
He agafat el text d’una PAC de l’assignatura de Teories de l’Educació, l’he convertit a text sense format amb la codificació unicode UTF-8. Aquest punt és de vital importància perquè cal que l’AntConc “entengui” el nostre text i, per tant, ha de coincidir la codificació del text amb la que tingui la configuració de l’AntConc.

El resultat és la següent taula:

 

Queda clar que les primeres posicions de freqüència les ocupen paraules amb significat lèxic buit. M’he aventurat a aconseguir el que es diu una stopword, és a dir, una llista de paraules que l’AntConc passarà per alt. La llista stopword en català que he triat l’he trobat a la pàgina de l’Institut de lingüística aplicada de laUniversitat Pompeu Fabra però, a més, he afegit uns mots més que he vist que no hi eren: pàg, ibíd, del i dels. He carregat la llista stopword a l’AntConc i llavors el resultat ha canviat de forma molt evident:

 
 
Ara sí que amb un cop d’ull a la llista queda clar quin és el contingut i la temàtica del text.

 


dijous, 10 de març de 2016

L'hipertext i els llibres "Tria la teva Aventura"



Joan Campàs* recull que, d’acord amb T.H. Nelson, la noció popular d’hipertext és una sèrie de blocs de text connectats entre si per enllaços, que formen diferents itineraris per a l’usuari. Aquesta definició m’ha fet recordar aquells llibres que es van començar a publicar als anys 80 a Catalunya en una col·lecció que es deia “Tria la teva aventura”. En certs punts de la narració el lector havia de prendre una decisió i això implicava seguir la lectura a una altra pàgina i repetir el procés fins arribar al final d’aquell itinerari.
 
Evidentment no he estat la primera a veure aquesta relació entre aquests llibres i l’hipertext i amb una cerca a internet he trobat que ja al 1997(!) la Susana Pajares ja els relacionava al seu article Las posibilidades de lanarrativa hipertextual. La Susana Pajares em porta 19 anys d’avantatge però per això és una experta en literatura hipertextual. Ella compara aquests llibres amb la hiperficció explorativa i textualment estableix: "La hiperficción explorativa tiene un solo autor, pero también permite al lector tomar decisiones sobre sus trayectos de lectura, eligiendo qué nexos establecer en cada momento. Esto exige una actividad constante que de alguna manera aproxima los papeles autor-lector pero no los confunde, pues a pesar de que los nexos se puedan elegir libremente, todos han sido pensados y escritos previamente por un autor, que no pierde el control de la narración como sucedía en la hiperficción constructiva. Aquí el lector no escribe, decide sobre lo ya escrito".
 
Per la seva banda, Joan Campàs* també difencia entre hiperficció constructiva en la que col·laboren diversos autors i la hiperficció explorativa que crea una ficció que es pot llegir en múltiples direccions i que permet al lector prendre decisions sobre el seu trajecte de lectura (a tall d'exemple These Waves of Girls). "És aquesta mena de ficció explorativa la que dóna un nou valor diferenciat de la novel·la tradicional, pel fet de la seva no-linealitat."
 
 *Joan Campàs (2005), L'hipertext. Ed. UOC.

 

 

 

dissabte, 5 de març de 2016

TextArc i Wordle

Després d’una primera lectura en diagonal del llibre de Joan Campàs Escriptures hipertextuals* em va cridar l’atenció la iniciativa de TextArc de Bradford Paley. En paraules de Joan Campàs “visualment, l’obra està formada per cada una de les frases contingudes en el text original, afixades en cos 1 i disposades en semicercle. Després, les paraules comencen a aparèixer, repetides vegades, fins a formar una massa gairebé compacta i il·legible. Cada paraula, fins i tot si es repeteix en el text, no apareix més que una vegada, i la seva freqüència d'utilització es palesada pel seu tint. Com més s'utilitzarà, tant més apareixerà clarament. El seu posicionament dins de l'arc, mentre que en un primer moment sembla aleatori, és calculat respecte a la seva posició inicial en el text original”.
 
 
Engrescada amb la idea em vaig adreçar a la pàgina però, tot i que la pàgina està activa, a l’intentar provar el seu funcionament em vaig adonar que l’applet de Java o bé ja no està actiu o potser hi ha el algun problema de seguretat; ho he provat amb diferents navegadors però el resultat és la mateixa pàgina d’error, així que dono per fet que després de les diverses actualitzacions dels navegadors la miniaplicació ha quedat obsoleta.
Fent cerques de possibles aplicacions similars he trobat Wordle-Beautiful Word Clouds. A l’introduir un text l’aplicació crea com un núvol de paraules on els mots que més es repeteixen es presenten amb una mida de font més gran; cal destacar que té en compte les paraules més habituals en diferents idiomes i ja les elimina del núvol. Es pot modificar el tipus de lletra, la presentació del núvol i la paleta de colors.
Com a primera prova he insertat el text d'una prova d'avaluació continuada de l'assignatura de teories de l'educació i aquest és el resultat:

 
La següent imatge és el resultat d'inserir el text d'un dels missatges del professor adreçat al taulell de l'assignatura:
 


*Joan Campàs (2005), L'hipertext. Ed. UOC.