dimecres, 18 de maig de 2016

Hipertext i la societat amb n dimensions

Tot seguint comprovarem que la noció d’hipertext ens permet explicar un tipus d’estructuració de la societat més complex, amb n dimensions; a la nostra societat hom pot constatar, per un costat, la diversificació de pertinences socials i, per l’altre, la diferenciació i la separació dels camps de pràctiques socials. D’acord amb François Ascher (1) pertànyer a una classe social o a una categoria socioprofessional determina cada cop menys directament les activitats d’un individu i aquest es representa cada cop menys com pertanyent a una classe social. 

Les persones que socialment tenen múltiples pertinences passen d’un àmbit d’activitat a un altre contínuament a més, cal tenir present que cada àmbit d’activitat comporta un camp social i una esfera de relacions; és a dir, “cada camp tendeix a produir els seus propis territoris, els seus valors, les seves regles, els seus codis, els seus tipus de relacions”.

Els individus contemporanis, inscrits en camps de pràctiques i interaccions socials diferenciats, composen de forma singular la seva pròpia identitat. En conseqüència, en primer terme, els individus poden desenvolupar una personalitat més diversificada i complexa quant més difereixin les regles dels diferents camps i aquests estiguin més separats o compartimentats. En segon terme, la societat s’estructura de forma relativament nova: cada un dels àmbits té la seva pròpia estructuració i son les persones les que articulen transversalment aquests camps diferents al realitzar les seves composicions singulars. 

Per Ascher, l’hipertext és un conjunt de texts diferents, digitalitzats, en els que figuren una sèrie de paraules idèntiques que constitueixen els nodes. Aquests nodes permeten vincular aquests texts entre si. Al fer clic sobre aquests texts es passa d’un text a un altre. Saltant d’un a altre l’usuari pot recórrer texts molt diferents que tenen en comú aquestes mateixes paraules-nodes. Metafòricament, que podem dir que vivim cada cop més a una societat estructurada i que funciona com un hipertext. Les persones són com paraules-nodes; els camps socials del treball, la família , el barri son com una sèrie de texts diferents. Les persones-paraules-nodes existeixen i actuen en diferents camps socials-texts, en cadascun dels quals funcionen i prenen sentit de forma diferent. Passen d’un a altre desplaçant-se físicament o comunicant-se per arribar a constituir-se innumerables vincles entre aquests texts-socials diferents.

A l’actualitat es fa palès que “els individus viuen i pensen de forma diferent a la feina, amb la família, amb els seus veïns, entre amics, etc.” Vivim a un hiperespai social en el sentit matemàtic de la paraula híper, és a dir, a un espai amb n dimensions que estructura d’una nova forma la societat i modifica les relacions que els individus mantenim amb ella. L’individu és en si mateix multidimensional i adopta una personalitat diferent depenent de les circumstàncies; també, la seva racionalitat s’exerceix de formes diverses segons els contexts i, per tant, manté relacions socials diferents en consonància amb les activitats a les que participa.

(1) Ascher, F (2009) Diario de un hipermoderno. Madrid: Alianza Editorial, SA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada