L'hipertext i els llibres "Tria la teva Aventura"

Joan Campàs* recull que, d’acord amb T.H. Nelson, la noció popular d’hipertext és una sèrie de blocs de text connectats entre si per enllaços, que formen diferents itineraris per a l’usuari. Aquesta definició m’ha fet recordar aquells llibres que es van començar a publicar als anys 80 a Catalunya en una col·lecció que es deia “Tria la teva aventura”. En certs punts de la narració el lector havia de prendre una decisió i això implicava seguir la lectura a una altra pàgina i repetir el procés fins arribar al final d’aquell itinerari.

 

Evidentment no he estat la primera a veure aquesta relació entre aquests llibres i l’hipertext i amb una cerca a internet he trobat que ja al 1997(!) la Susana Pajares ja els relacionava al seu article Las posibilidades de lanarrativa hipertextual. La Susana Pajares em porta 19 anys d’avantatge però per això és una experta en literatura hipertextual. Ella compara aquests llibres amb la hiperficció explorativa i textualment estableix: "La hiperficción explorativa tiene un solo autor, pero también permite al lector tomar decisiones sobre sus trayectos de lectura, eligiendo qué nexos establecer en cada momento. Esto exige una actividad constante que de alguna manera aproxima los papeles autor-lector pero no los confunde, pues a pesar de que los nexos se puedan elegir libremente, todos han sido pensados y escritos previamente por un autor, que no pierde el control de la narración como sucedía en la hiperficción constructiva. Aquí el lector no escribe, decide sobre lo ya escrito".

 

Per la seva banda, Joan Campàs* també difencia entre hiperficció constructiva en la que col·laboren diversos autors i la hiperficció explorativa que crea una ficció que es pot llegir en múltiples direccions i que permet al lector prendre decisions sobre el seu trajecte de lectura (a tall d'exemple These Waves of Girls). "És aquesta mena de ficció explorativa la que dóna un nou valor diferenciat de la novel·la tradicional, pel fet de la seva no-linealitat."

 

 *Joan Campàs (2005), L'hipertext. Ed. UOC.