El 1945
Vannevar Bush publica l’article titulat “As we may think[1]” on
exposa que la ciència permet l’emmagatzemament de idees però que els nombrosos
resultats científics impossibiliten l’accés, la comprensió i la memorització
d’aquests. Bush reconeix que els mètodes de transmissió i revisió dels
resultats en el camp de la investigació resulten obsolets perquè cal evitar que
el coneixement quedi amagat, caigui en l’oblit o se’n retardi la seva difusió.
Bush considera que la ment humana funciona principalment per associació i que
la forma ideal de treballar és per mitjà del pensament associatiu. Bush preveu
que el procés de selecció associativa pot ser mecanitzat i, tot i que les seves
prediccions es troben limitades per la tecnologia del seu temps, aconsegueix
imaginar que els sistemes de comprensió permetran augmentar la capacitat
d’emmagatzemament[2].
Bush
entén el fracàs dels sistemes d’ordenació de la informació basats en l’ordre
alfabètic o numèric perquè el fet que la ment humana funcioni per associació
comporta considerar aquests sistemes com artificials que forcen a treballar
mitjançant normes diferents a les dels processos mentals; així Bush, d’una
banda, planteja aprendre dels processos mentals dels humans ja que la part
repetitiva es pot mecanitzar aplicant pautes lògiques i, d’altra banda,
reconeix que la part creativa relacionada amb la selecció de la informació i el
seu tractament posterior és potser impossible de mecanitzar[3].
És
indubtable que Bush se’ns presenta com un visionari perquè al seu temps ja
imagina dispositius que poden escriure al dictat de la veu humana, que
interpreten imatges, que entenen idiomes i que empren “vincles hipertextuals i
recuperació associativa per seleccionar la informació de les biblioteques
digitals”[4]..
Posteriorment,
el 1965, Ted Nelson crea el terme hipertext pel seu projecte Xanadú; aquest
projecte havia de considerar el coneixement universal com un únic element i
habilitar el seu accés per mitjà de “links, vincles o enllaços dinàmics” i que
implica el concepte d’accedir i guardar informació de forma no lineal que
anomenem hipermèdia[5].
Nelson ens avança la idea que podrem llegir i escriure a la pantalla d’un
ordinador i que tindrem accés de forma instantània a grans bancs d’informació.
El mètode per accedir a aquesta informació vindrà donat per l’ús d’una
escriptura no seqüencial que ell defineix com hipertext. Concretament la
definició de Nelson d’hipertext és "text que s'entrellaça i permet
diverses eleccions al lector i que es llegeix millor sobre un monitor
interactiu. Una sèrie de fragments de text connectats mitjançant enllaços que
permeten diversos recorreguts al lector"[6].
[1] Document electrònic
disponible a: http://www.theatlantic.com/magazine/archive/1945/07/as-we-may-think/303881
[2] Almiron,
N (2001) De Vannevar
Bush a la WWW. València: Tres o Quatre. Pàg. 31-38
[3] Ibíd.
[4] Ibíd.
[5] Ibíd.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada