diumenge, 10 d’abril del 2016

Els nadius digitals

El 2004 Marc Prensky defineix per primer cop els nadius digitals al seu assaig anomenat “The Death of Command and Control?” Els identifica com aquells individus que han crescut amb la www i els contraposa als immigrants digitals, persones que s’incorporen ja adultes a les TIC. La principal característica dels nadius digitals és la seva tecnofilia; “aquests nous usuaris enfoquen la seva feina, l’aprenentatge i els jocs de noves formes: processen ràpidament la informació multimèdia d’imatges i vídeos, igual o millor que si fos text; consumeixen dades simultàniament de múltiples fonts; esperen respostes instantànies; romanen comunicats permanentment i creen també els seu propis continguts”(1).



Atenció a les xifres d’estímuls que suposa Prensky pels estudiants abans d’acabar els seus estudis universitaris:

  • 10.000 hores invertides en videojocs

  • 200.000 missatges de correu electrònics gestionats

  • 10.000 hores en converses per mòbil

  • 20.000 hores veient televisió

  • 500.000 anuncis publicitaris vistos

  • 15.000 hores com a molt destinades a la lectura de llibres

Prensky defensa que créixer a un entorn tecnològic pot influir en l’evolució del cervell dels nadius digitals. Tradicionament s’ha pensat que la fisiologia del cervell no canvia en funció dels estímuls un cop l’infant té 3 anys però a l’actualitat aquesta teoria ja sembla descartada. D’acord amb les investigacions en el camp de la neurobiologia hi hauria certes classes d’estimulació que modificarien de per vida les estructures cerebrals i afectarien en la forma en que les persones pensen; això implica considerar que el cervell té plasticitat i es reconfigura segons els estímuls que rep. Aquest aspecte també descarta la creença que el nombre de cèl·lules cerebrals fos fixe perquè s’ha demostrat que la provisió d'aquestes es reposa constantment (neuroplasticitat).
https://www.flickr.com/photos/dr4ward/4829685453

D'altra banda, la psicologia social també confirma que els patrons de pensament canvien en funció de les experiències dels individus perquè els estudis mostren que aquells que creixen envoltats “de diferents formes culturals no només pensen en múltiples conceptes, sinó que en realitat pensen de forma diferent”; per tant, hom pot establir que l’entorn i la cultura condicionen molts dels processos del pensament. Prensky identifica els nadius digitals com “una nova generació amb una barreja d’habilitats cognitives diferents de les dels seus predecessors”.

Per concloure, William D. Winn(2) afirma que "aquelles persones que s'han criat i desenvolupat al mateix temps que l'ordinador pensen diferent a la resta de persones perquè desenvolupen ments hipertextuals. Salten d'una cosa a una altra com si les seves estructures cognitives fossin paral·leles, no seqüencials".

(1) García, F i altres (2006) Nativos digitales y modelos de aprendizaje. Document electrònic disponible a: http://spdece07.ehu.es/actas/Garcia.pdf
(2) Citat per Moore, P (1997) Inferential Focus Briefing

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada