divendres, 29 d’abril de 2016

Hipertext: caos, creativitat i teories educatives


El mot caos ens espanta però és cert que estem envoltats de processos caòtics a la nostra quotidianitat. Efectivament, “el caos es dona a la natura i a l’home; l’atmosfera o el ritme cardíac, les ones cerebrals o el comportament dels electrons, els sistemes econòmics o els processos cel·lulars, etcètera, són exemples caòtics”[1].

De fet, hi ha qui proposa l’argument que el caos pot beneficiar noves teories educatives; a tall d’exemple, Antonio J Colom considera que cal entendre la creativitat com el caos de la intel·ligència ja que és una conseqüència de la no linealitat del cervell[2]. La creativitat parteix del canvi i del desordre perquè modifica l’ordre lògic del pensament establert per oferir una nou plantejament; així, es pot dir que la creativitat és el producte caòtic de la ment. Construir una nova teoria educativa partint de models caòtics implica un canvi escolar perquè cal pressuposar una escola que desenvolupa la possibilitat creativa, l’originalitat i l’espontaneïtat.

Colom defensa la utilització de l’hipertext a l’escola com a element auxiliar pel desenvolupament de les tasques escolars[3]; d’una banda, l’hipertext té una funcionalitat cognitiva i, d’altra banda, l’hipertext implica “una situació caòtica, desordenada, sense la lògica lineal pròpia del llibre”; així, és l’alumne el que ha de buscar la informació que necessita per mitjà de la simultaneïtat i la connectivitat. Els alumnes construeixen el coneixement des del caos que suposa la complexitat hipertextual, són ells els protagonistes del seu desenvolupament i, es demostra que l’aprenentatge des de situacions caòtiques afavoreix la construcció del coneixement[4].

Si donem per fet que estem en una societat “més complexa,  global, canviant, oberta i contingent”, resulta evident que cal un sistema educatiu que proporcioni una formació adient a aquestes característiques. Arribats a aquest punt podem considerar que un enfocament caòtic de l’educació és el que pot donar millors resultats en aquestes circumstàncies[5].

Colom, A J (2005) Teoría del caos y práctica educativa. Revista Galega do Ensino. Any 13, núm. 47. Document electrònic disponible a: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2554834.pdf [Data darrera consulta: 26 d’abril de 2016]

 
[1] Colom, A J (2005) pàg. 1328
[2] Ibíd.
[3] Ibíd. pàg. 1338
[4] Ibíd. pàg. 1339
[5] Ibíd. pàg. 1341





 


 
 
 

2 comentaris:

  1. Hola Blanca,
    Si el caos i l’hipertext són certament...complexos (des de fa setmanes la complexitat ens envolta), afegir en aquests elements la variable de l’educació ja pot ser explosió. Però és una proposta de debat molt i molt interessat.

    Com molt bé dius “...si donem per fet que estem en una societat “més complexa, global, canviant, oberta i contingent”, resulta evident que cal un sistema educatiu que proporcioni una formació adient a aquestes característiques...”. Tanmateix, ja fa temps, que des d’altres perspectives s’han plantejat l’enfocament de l’educació i la pedagogia amb una mirada absolutament diferent. Alguns exemples són: Alexander Sutherland Neill, fundador de l’Escola de Summerhill, i Ivan Illich.

    Seguim.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola! Jaume, Summerhill!!! quins bons records l'assignatura de Teories de l'educació... saps? els anuncis de l'empresa de colònies d'estiu "Rosa dels Vents" em recorda Summerhill: els nois i noies ben contents... aprenent però estant de vacances... tot i així, jo sóc una admiradora de Makarenko... ell sí que tenia una tasca ben difícil a la colònia Gorki.

      Suprimeix