Aquest semestre estic matriculada a l'assignatura d'Escriptures Hipertextuals del Grau de Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya. Des d'ara fins al mes de juny em cal escriure un mínim de 14 entrades amb contingut relacionat amb l'assignatura. Comença el repte en 3, 2, 1...0
dissabte, 27 de febrer del 2016
Escriptures Hipertextuals
Aquest semestre estic matriculada a l'assignatura d'Escriptures Hipertextuals del Grau de Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya. Des d'ara fins al mes de juny em cal escriure un mínim de 14 entrades amb contingut relacionat amb l'assignatura. Comença el repte en 3, 2, 1...0
diumenge, 6 d’octubre del 2013
Esquema 252 de Creative Scrappers
L'esquema que proposa Creative Scrappers aquest mes és:
Aquesta plantilla és ideal per aprofitar retalls de papers. He decidit dedicar aquest layout al viatge a Venècia el passat juliol. He de reconèixer que Venècia em va robar el cor.
No he estat gaire fidel a l'esquema perquè els triangles i les rodones no m'agradaven... Aquest és el resultat:
Aquesta plantilla és ideal per aprofitar retalls de papers. He decidit dedicar aquest layout al viatge a Venècia el passat juliol. He de reconèixer que Venècia em va robar el cor.
No he estat gaire fidel a l'esquema perquè els triangles i les rodones no m'agradaven... Aquest és el resultat:
Les fotos són de mida 9 cm per 9 cm i les vaig poder encarregar des de la pàgina web de Fotoprix però originalment les fotos no eren quadrades així que primer les vaig editar amb el Picassa; com havia de posar fletxes vaig buscar a internet els cartellets típics "per S Marco" i "per Rialto" i, per sort, els vaig trobar.
dimecres, 25 de setembre del 2013
Esquema 251 de Creative Scrappers
Tenia el blog molt abandonat i, de sobte, va ser veure l'esquema 251 que proposa la pàgina Creative Scrappers i em van venir unes ganes enormes de publicar una entrada.
Aquest és l'esquema
A que és maquíssim?
Aquesta és la meva versió
Per fi he pogut fer servir una de les moltes blondes que m'emporto dels restaurants! El paper de fons és el "Tropical Lagoon" de la col·lecció Watercolor Rainbow Collection de Prima. Els botons són de fusta estampada i es poden comprar a Wild Orchid Crafts on, per cert, es poden adquirir unes flors preciossíssimes!!! Les estrelles son de la marca Studio Callico, originalment són blanques i jo les he pintat amb Ice Stickles Glitter Glue. Les lletres són de Tim Holz i els brads són de la col·lecció Hello Pastel de Prima.
Aquest és l'esquema
A que és maquíssim?
Aquesta és la meva versió
Per fi he pogut fer servir una de les moltes blondes que m'emporto dels restaurants! El paper de fons és el "Tropical Lagoon" de la col·lecció Watercolor Rainbow Collection de Prima. Els botons són de fusta estampada i es poden comprar a Wild Orchid Crafts on, per cert, es poden adquirir unes flors preciossíssimes!!! Les estrelles son de la marca Studio Callico, originalment són blanques i jo les he pintat amb Ice Stickles Glitter Glue. Les lletres són de Tim Holz i els brads són de la col·lecció Hello Pastel de Prima.
diumenge, 20 de febrer del 2011
Les aliances: Twins
Ja falten només sis mesos i una setmana pel nostre casament!!!Avui us vull ensenyar les aliances.
Al començar l’estiu de l’any passat ens vam decidir comprar les aliances, és cert que faltava més d’un any però teníem dos motius per comprar-les amb tanta antelació: d’una banda, ens havien advertit que el preu de l’or pujaria bastant i, d’altra banda, a finals de l’estiu celebraríem una cerimònia de casament simbòlica en un vaixell i ja les volíem portar.
No teníem cap idea feta de com havien de ser les aliances; però això sí, miràvem i miràvem aparadors i totes ens semblaven “febles” com si amb el pas del temps anessin a perdre la forma… fins que ens vam acostar a la joieria Roca a la Diagonal de Barcelona i ens van ensenyar les aliances de la marca Twins. Ens va encantar la seva “fermesa” i també el simbolisme del diamant: se suposa que tallen un diamant en dues meitats, llavors una de les meitats del diamant es posa a la vista en l’anell de la noia i l’altra meitat del diamant es posa a l’interior de l’anell del noi.
La meva parella i jo ràpidament vam consensuar el text que gravaríem a les aliances: vam posar les dues frases que ens vam dir just abans de fer-nos el primer petó. El meu diu “vamos al rincón!” i el de la meva parella diu “¿y ahora qué?” També hem fet gravar la data: 29 de gener de 1993.
Al començar l’estiu de l’any passat ens vam decidir comprar les aliances, és cert que faltava més d’un any però teníem dos motius per comprar-les amb tanta antelació: d’una banda, ens havien advertit que el preu de l’or pujaria bastant i, d’altra banda, a finals de l’estiu celebraríem una cerimònia de casament simbòlica en un vaixell i ja les volíem portar.
No teníem cap idea feta de com havien de ser les aliances; però això sí, miràvem i miràvem aparadors i totes ens semblaven “febles” com si amb el pas del temps anessin a perdre la forma… fins que ens vam acostar a la joieria Roca a la Diagonal de Barcelona i ens van ensenyar les aliances de la marca Twins. Ens va encantar la seva “fermesa” i també el simbolisme del diamant: se suposa que tallen un diamant en dues meitats, llavors una de les meitats del diamant es posa a la vista en l’anell de la noia i l’altra meitat del diamant es posa a l’interior de l’anell del noi.
La meva parella i jo ràpidament vam consensuar el text que gravaríem a les aliances: vam posar les dues frases que ens vam dir just abans de fer-nos el primer petó. El meu diu “vamos al rincón!” i el de la meva parella diu “¿y ahora qué?” També hem fet gravar la data: 29 de gener de 1993.
dijous, 21 d’octubre del 2010
Casament a un vaixell
Per fi va arribar el dia i el passat 2 de setembre navegant entre Mesina (Sicília) i Roma vam celebrar la cerimònia de casament al vaixell Splendida de la companyia italiana MSC. Es important tenir present que es tracta d'una cerimònia simbòlica SENSE VALOR LEGAL. L’experiència ens va encantar, el casament va ser molt emotiu i, sense cap mena de dubte, ho voldrem repetir en un altre viatge.
Minuts abans de la cerimònia jo estava feta un flam, al saló de bellesa del vaixell m’estaven pentinant i maquillant i jo patia per arribar tard. Vaig arribar amb el temps just al camarot per creuar-me amb la meva parella que ja es dirigia amb les nostres filles cap a la sala que ens havien reservat. Elles no sabien res així que imagineu la seva sorpresa quan van arribar a la sala i ho van veure tot guarnit per un casament... Mentre l’organitzadora del casament explicava a les nenes com i en quin moment portar el coixí amb els anells, un oficial que feia molt de goig em venia a buscar al camarot per donar-me el ram de roses blanques i portar-me fins al pont 16 on es feia el casament. Durant el trajecte fins a la sala vaig gaudir molt perquè com que anava acompanyada de l’oficial i portant el ram la gent amb la que em creuava pel vaixell s’adonava que m’anava a casar i no em treien l’ull de sobre, em sentia com una princesa de conte.
Tot just vam arribar a la sala va començar a sonar la marxa nupcial i del braç de l’oficial em vaig acostar fins on m’esperava la meva parella. Uff!!!! Quina emoció!!! El meu nuvi estava maquíssim!!! L’encarregada d’oficiar la cerimònia ens va donar la benvinguda i ens va demanar que ens agaféssim de la mà i ens miréssim perquè la meva parella comencés a dir les següents frases: yo (“nom del nuvi”) te recibo a ti (“nom de la núvia”) para compartir tu felicidad y tu dolor , para crecer contigo en el amor, para que juntos podamos crecer como pareja para el resto de nuestras vidas. Tot seguit va ser el meu torn i vaig repetir el mateix.
La cerimònia va continuar amb la clàssica pregunta: “nom del nuvi” aceptas unirte a “nom de la núvia” para compartir lo bueno y lo malo, la riqueza y la pobreza, la salud y la enfermedad, hasta que la muerte os separe?Després les nostres filles es van acostar portant el coixí dels anells i en el moment d’intercanviar els anells la meva parella i jo mirant-nos vam dir:
Te brindo este anillo para que lo lleves siempre contigo como símbolo de nuestra promesa matrimonial que hoy hemos pronunciado.Llavors la mestra de cerimònies va afegir: (“nom de la núvia”)/(“nom del nuvi”) entregaste un anillo como signo de amor y como promesa de ser fiel siempre, en la felicidad y en el dolor, en la salud y en la enfermedad hasta el final.Per acabar va anunciar, hoy delante de nosotros (“nom de la núvia”)/(“nom del nuvi”) han pronunciado sus votos matrimoniales confirmando el pacto nupcial entregando sus anillos, por lo tanto yo los declaro marido y mujer.
Enllestida la cerimònia ens esperava una copa de cava i un pastís molt original fet com de profiteroles que formaven un cor i decorat amb els nostres noms.
I com en els casaments de debò vam marxar amb el fotògraf a fer fotos i en aquest cas el marc era excepcional: un vaixell nou de l’any passat amb una decoració exquisida. El meu lloc preferit del vaixell és on es troba un piano de cua negre amb incrustacions de Swarovski, realment espectacular.
Minuts abans de la cerimònia jo estava feta un flam, al saló de bellesa del vaixell m’estaven pentinant i maquillant i jo patia per arribar tard. Vaig arribar amb el temps just al camarot per creuar-me amb la meva parella que ja es dirigia amb les nostres filles cap a la sala que ens havien reservat. Elles no sabien res així que imagineu la seva sorpresa quan van arribar a la sala i ho van veure tot guarnit per un casament... Mentre l’organitzadora del casament explicava a les nenes com i en quin moment portar el coixí amb els anells, un oficial que feia molt de goig em venia a buscar al camarot per donar-me el ram de roses blanques i portar-me fins al pont 16 on es feia el casament. Durant el trajecte fins a la sala vaig gaudir molt perquè com que anava acompanyada de l’oficial i portant el ram la gent amb la que em creuava pel vaixell s’adonava que m’anava a casar i no em treien l’ull de sobre, em sentia com una princesa de conte.
Tot just vam arribar a la sala va començar a sonar la marxa nupcial i del braç de l’oficial em vaig acostar fins on m’esperava la meva parella. Uff!!!! Quina emoció!!! El meu nuvi estava maquíssim!!! L’encarregada d’oficiar la cerimònia ens va donar la benvinguda i ens va demanar que ens agaféssim de la mà i ens miréssim perquè la meva parella comencés a dir les següents frases: yo (“nom del nuvi”) te recibo a ti (“nom de la núvia”) para compartir tu felicidad y tu dolor , para crecer contigo en el amor, para que juntos podamos crecer como pareja para el resto de nuestras vidas. Tot seguit va ser el meu torn i vaig repetir el mateix.
La cerimònia va continuar amb la clàssica pregunta: “nom del nuvi” aceptas unirte a “nom de la núvia” para compartir lo bueno y lo malo, la riqueza y la pobreza, la salud y la enfermedad, hasta que la muerte os separe?Després les nostres filles es van acostar portant el coixí dels anells i en el moment d’intercanviar els anells la meva parella i jo mirant-nos vam dir:
Te brindo este anillo para que lo lleves siempre contigo como símbolo de nuestra promesa matrimonial que hoy hemos pronunciado.Llavors la mestra de cerimònies va afegir: (“nom de la núvia”)/(“nom del nuvi”) entregaste un anillo como signo de amor y como promesa de ser fiel siempre, en la felicidad y en el dolor, en la salud y en la enfermedad hasta el final.Per acabar va anunciar, hoy delante de nosotros (“nom de la núvia”)/(“nom del nuvi”) han pronunciado sus votos matrimoniales confirmando el pacto nupcial entregando sus anillos, por lo tanto yo los declaro marido y mujer.
Enllestida la cerimònia ens esperava una copa de cava i un pastís molt original fet com de profiteroles que formaven un cor i decorat amb els nostres noms.
I com en els casaments de debò vam marxar amb el fotògraf a fer fotos i en aquest cas el marc era excepcional: un vaixell nou de l’any passat amb una decoració exquisida. El meu lloc preferit del vaixell és on es troba un piano de cua negre amb incrustacions de Swarovski, realment espectacular.
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Petició de mà
La meva parella no tenia cap intenció de casar-se així que jo ja havia perdut l’esperança d’algun dia vestir-me de blanc i també de que em demanés la mà però... ha calgut que passessin 17! anys perquè ell hagi canviat d’opinió, està molt engrescat amb tots els plans del casament.
Quan teòricament tornàvem en cotxe cap a casa em vaig adonar que aquell era no era el camí... en un obrir i tancar d’ulls em vaig trobar a l’entrada de l’Hotel de les Arts... wow! 
No m’ho podia creure!!! La meva parella havia reservat una suite a la planta 20. Va ser una sorpresa fantàstica i una experiència molt romàntica: les vistes de la ciutat des de la planta 20, les maduixes amb cava, el llit decorat amb petals, espelmes a les tauletes de nit... una experiència del tot recomanable!
A principis d’estiu vam sortir a sopar per fer la petició; va ser un sopar només per nosaltres dos en un restaurant de Barcelona que es diu Petit Paris, a l’hora dels postres em va demanar si em volia casar amb ell i em va donar l’esperat anell. Val a dir que l’anell ja era de la meva família, només em va caldre fer-me’l a mida i donar-li un bany de rodi així, ja el podré portar el dia del casament com “alguna cosa vella”.
Jo no ho sabia però la nit no acabava amb el sopar... la meva parella em va preparar una sorpresa totalment inesperada...
No m’ho podia creure!!! La meva parella havia reservat una suite a la planta 20. Va ser una sorpresa fantàstica i una experiència molt romàntica: les vistes de la ciutat des de la planta 20, les maduixes amb cava, el llit decorat amb petals, espelmes a les tauletes de nit... una experiència del tot recomanable! 
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Tarja d'aniversari
Demà és l'aniversari de la nostra filla gran -9 anys!- i hem aprofitat un tutorial de Paraiso de Papel per fer-li una tarja d'aniversari.
I aquest és el resultat:
I tampoc no podia faltar el pastís!
I aquest és el resultat:
I tampoc no podia faltar el pastís!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
